Per una transformació radical dels espais de vida.
Les ciutats que habitem evidencien el vincle estret i inseparable entre patriarcat i capital. En pocs llocs com a les nostres cases, els nostres carrers i les nostres places es pot veure tan clarament un model urbà dissenyat a mesura del subjecte masculí i de l’explotació econòmica
Travessades per aquesta lògica, disciplines com l’urbanisme i l’arquitectura han materialitzat el desplaçament de les dones a les fronteres interiors del domèstic i —com amb les persones racialitzades, ancianes, menors o amb capacitats diverses—, la seva exclusió de l’espai públic.
Aquesta lògica opera a través de xarxes de mobilitat i transport pensades fonamentalment per a l’automòbil i el moviment de mercaderies; una arquitectura que redueix al mínim l’espai disponible per a les cures o un planejament en mans de cúpules d’especialistes desvinculats de la vida dels seus habitants, són alguns dels trets d’aquesta ciutat que expulsa tot allò que no respongui a les lògiques d’extracció de valor.
La proposta que les autores desenvolupen en aquest llibre, recull una genealogia de dècades d’elaboració crítica i experiències pràctiques, el repertori de les quals permet avui al feminisme oferir un contramodel enfront de la ciutat neoliberal. Una ciutat cuidadora que subverteixi l’actual ordre de prioritats, superant la dicotomia privat o públic, mitjançant el disseny d’entorns que posin en el centre les necessitats d’una població diversa i complexa, que siguin sostenibles en termes socials i ambientals, i on les decisions polítiques i estratègiques estiguin en mans dels seus habitants. Urbanisme feminista concreta diferents aspectes relatius a aquesta ciutat de les cures, des de la clara consciència que solament els processos impulsats des de baix, edificaran una realitat urbana radicalment diferent de la que coneixem.