Estudi de l’accessibilitat universal i de la senyalització del sistema de TMB amb perspectiva de gènere

L’objectiu de l’estudi era analitzar l’accessibilitat universal i la senyalització de les estacions de metro i del servei de bus de TMB.

La metodologia que s’ha utilitzat ha inclòs una combinació d’anàlisi documental d’informes, plans, manuals i catàlegs de serveis de TMB amb una anàlisi qualitativa a través d’observacions participants en estacions de metro i en línies de bus, entrevistes clau a persones de TMB, i dos grups de discussió un amb dones usuàries amb diversitat funcional i un altre amb dones treballadores de TMB).

Els resultats de l’estudi recullen l’anàlisi, les observacions i els grups de discussió per estacions i línies a diferents escales (entorn, vestíbul, passadissos, andanes, parada de bus i interior de vehicle) i es complementen amb recomanacions classificades en els 10 criteris de gènere en la mobilitat (senyalitzat, visible, vital, vigilat, equipat, accessible, quotidiana i cuidadora, segura i lliure, nocturna i festiva, participativa i equitativa).

El terme diversitat funcional fa referència a totes les diversitats: físiques, sensorials, cognitives i mentals (psiquiatrització). He vist en diversos documents que el feu servir com a sinònim de diversitat física, i no sé si és un consens lingüístic que teniu o una confusió! ☺